Archivo de la categoría: Contenidos

Maternitat i Presó

Degut a canvis al Codi Penal, que han endurit les penes i augmentat la llista de conductes castigades, en els darrers anys hi ha hagut un increment de la població penitenciària. En l’actualitat hi ha 133 interns per cada 100.000 habitants a Catalunya (dades del març del 2013), essent el percentatge de dones preses un dels més alts de la Unió Europea (7% del total), de les que un 2,2% conviuen amb els fills menors de 3 anys en situació conjunta de presó en règim ordinari (1). Segons dades de l’Informe del 2006 del Defensor del Pueblo Andaluz (2), per la franja d’edat i la procedència social, el 85% de les dones privades de llibertat entrevistades tenien fills. Al compliment de la pena, un nombre molt elevat de menors queden a càrrec de familiars, donats en adopció o duts a cases d’acollida. La situació de la destrucció dels llaços familiars és greu ja que tan sols el 5% de les criatures de les preses continuen a la llar després de la sentència de la mare (3).

Malgrat  la igualtat de gènere és un valor reconegut a l’ordenança jurídica catalana, el sistema penitenciari presenta carències en quant a particularitats de l’empresonament femení. Diversos informes assenyalen que les preses disposen de pitjors instal·lacions, que aquestes estan situades més lluny dels seus nuclis familiars, que tenen menys possibilitats de formació i laborals i que cobren menys que els homes presos. Com argumenta Dolores Juliano (4), a aquestes particularitats cal sumar-hi que l’actitud davant el delicte es concreta en estratègies diferents per gènere. Així, mentre que per als homes hi ha models socialment acceptats de transgressió i que poden expressar-se com a emblema de masculinitat, per a les dones tota transgressió es  converteix en estigma i exclusió. Això fa que els homes pugin fer compatible el delicte amb els seus rols socials i familiars, mentre que les dones poden perdre irreversiblement la seva funció dins el teixit familiar i el seu reconeixement social.

En quant al tema específic de la maternitat, no hem d’oblidar que les dones han estat enculturades per a acomplir els rols de mare i cuidadora. Per tant, al transgredir les normes socials i ésser empresonades es veuen sobrepenades ja que no poden dur a terme les tasques que per qüestions de gènere els són assignades. Les mares que han delinquit són mares sota sospita i poden perdre fàcilment els vincles filials. Aquesta situació pot crear molta angoixa i patiment.

Degut al paper central de les dones en el teixit familiar, les conseqüències de l’empresonament d’una mare són més devastadores que les del pare. L’impacte de la pena afectarà els fills a molts nivells, essent considerada aquesta situació semblant al dol però amb els agreujants que l’estigma comporta. Els fills de les persones preses poden experimentar diferents problemes psicosocials depenent de l’edat, la resposta de la família i la comunitat, el context i el propi caràcter.

Se sap que el manteniment dels llaços filials pot ajudar a disminuir la  reincidència després del compliment de la condemna. Aquest fet i la defensa del menor són a la base de les polítiques legislatives que es veuen en el dilema de potenciar els beneficis de la maternitat sobre les dones empresonades, o bé la de protegir l’infant dels efectes del sistema penitenciari (5). Però ambdues opcions, legitimades per informes tècnics, desposseeixen les dones dels drets sobre els seus fills. Un exemple d’aquesta pèrdua és el cas de les preses que viuen amb els fills menors de 3 anys en situació conjunta de presó en règim ordinari, i el moment de la separació i canvi a règim “normal” de visites. Aquesta modificació pot ser molt traumàtica ja que el vincle creat es trenca abruptament i deixa les criatures i les mares en un estat  d’angoixa que pot ser insuportable. Però, encara que a nivell de funcionariat es volgués potenciar la relació filial, s’ha de tenir en compte els límits de la legislació en que no es contempla, dins el sistema de visites, l’especificitat de la maternitat.

Coneixent les limitacions del marc legal caldria centrar-se, doncs, en comprendre que la situació que viuen les dones que compleixen condemna i la dels seus fills, s’agreuja per la construcció social de la maternitat i l’estigma que comporta sortir-se’n. Entendre com les dones empresonades interpreten el seu rol de mares i com afecta la mirada social en les relacions paternofilials podria ajudar a minimitzar l’angoixa que ambdós pateixen. D’altra banda, la possibilitat d’oferir eines per a una parentalitat positiva, que reverteixi sobre els menors afectats per la situació ajudaria a restablir vincles dificultosament establerts. Tanmateix, presentar a la societat exemples de maternitat que, malgrat siguin considerats desviats, trenquin la visió estigmatitzada de la dona reclusa, serien passes necessàries  per a canviar-ne la mirada social i així revertir el patiment que la pena suposa.

Treballs citats

1. Departament de Justícia. Descriptors estadístics de serveis penitenciaris i rehabilitació. Dades fins a març del 2013. Departament de Justícia. [En línia] 2012. http://www.gencat.cat/justicia/estadistiques_serveis_penitenciaris/index.htm.

2. Defensor del Pueblo Andaluz. Mujeres privadas de libertad en centros penitenciarios de Andalucía. Informe Especial al Parlamento. Sevilla : s.n., 2006.

3. Proyecto MIP. Mujeres presas en el marco penal, penitenciario y post penitenciario. Barcelona : Surt- Observatorio del Sistema Penal y los Derechos Humanos, 2006.

4. Juliano, Dolores. Presunción de Inocencia. Riesgo, delito y pecado en femenino. San Sebastián : Tercera Prensa-Hirugarren Prentsa S.L., 2011.

5. Olmos, Concepció Yagüe. Mares a la presó. Història de les Presons de Dones a través de la seua vessant maternal. s.l. : Editorial Comares, S.L., 2007.

6. Subdirecció General de Programes de Rehabilitació i Sanitat. El model de rahabilitació a les presons catalanes. Serveis Penitenciaris. [En línia] julio / 2011. http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Documents/Publicacions/model_rehabilitacio_presons_catalanes.pdf.

Programa #1

“El Encarcelamiento en el marco de la Crisis actual”

5 de Abril del 2013
Ateneu Popular de 9 Barris (-.-)

Programa

19h. Introducción Teórica:

  • El Encarcelamiento en el marco de la Crisis actual.

Andrés García Berrio, abogado y miembro del Observatorio del Sistema Penal y los Derechos Humanos de la UB. (-.-)

Jaume Asens, abogado y vocal de la Comissió de Defensa del Col.legi d’Advocats de Barcelona, miembro del  Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) y del Grup de Recerca sobre l’ Exclusió i Control Social (GRECS). Autor del libro “No hi ha dret (s): la lluita contra la il.legalitat del poder”. (-.-)

20h. Debate:

  • ¿Puede lo artístico constituir un instrumento de resistencia en situaciones de privación de libertad?

Moderado por Eva Marxen, Dra. en Antropología por la URV, Arteterapeuta  y Docente en Formación Permanente Massana (UAB) dónde imparte “Arte y Acción Social”. (-.-)

Participan: Finmatun, transFormas, Núria Güell …

Nuevos Pobres

En el libro “Trabajo, consumismo y nuevos pobres”, Zygmun Bauman analiza los cambios ideológicos que se dan de la época fordista a la postfordista argumentando un vuelco desde la “ética del trabajo” a la “estética del consumo”. Sitúa asimismo el papel que los pobres cumplen en cada  uno de los dos momentos sociohistóricos aproximándonos al concepto de “criminalización de la pobreza” apuntado posteriormente por Loïc Wacquant.

Algunas de las ideas que se desprenden de la obra son las siguientes:

Desde los comienzos de la Edad Moderna, se esperaba que  la ética del trabajo atrajera a los pobres hacia las fábricas, erradicara la pobreza y garantizara la paz social. En la práctica sirvió para entrenar y disciplinar a la gente, inculcándole la obediencia necesaria para que el nuevo régimen fabril funcionara correctamente. Pero al pasar de una “sociedad de productores” a otra de “consumidores”, de una sociedad orientada por la ética del trabajo a otra gobernada por la estética del consumo, la producción masiva ya no requiere de mano de obra masiva. Los pobres, que alguna vez cumplieron el papel de “ejército de reserva de mano de obra”, pasan a ser “consumidores expulsados del mercado”. Esto los despoja de cualquier función útil (real o potencial) con profundas consecuencias para su ubicación en la sociedad y sus posibilidades de mejorar en ella. En la actualidad, la miseria de los excluidos –que en otro tiempo fue considerada una desgracia provocada colectivamente y que, por tanto, debía ser solucionada por medios colectivos- sólo puede ser redefinida como un delito individual. Aparece así la “clase marginada”, una categoría de personas que está por debajo de las clases, fuera de toda jerarquía, sin oportunidad ni siquiera necesidad de ser readmitida en la sociedad organizada. Es gente sin una función, que ya no realiza contribuciones útiles para la vida de los demás y, en principio, no tiene esperanza de redención. Y puesto que son todos inútiles, los peligros que acarrean dominan la percepción que de ellos se tiene. Esos peligros son tan variados como ellos. Van desde la violencia abierta, el asesinato y el robo que acechan en cada calle oscura, hasta la molestia y la vergüenza que produce un panorama de la miseria humana al perturbar nuestra conciencia. Sin olvidar, por supuesto la carga que significan para los recursos comunes. Y allí donde se sospecha un peligro, no tarda en aparecer el temor: la “clase marginada” está formada esencialmente, por personas que se destacan, ante todo, por ser temidas. Las “clases peligrosas” son consideradas clases criminales, y las cárceles pasan a desempeñar las funciones que antes desempeñaban las ya casi desaparecidas instituciones de asistencia social del Estado benefactor. Lo más probable es que las cárceles tengan que seguir desempeñando ese papel, cada vez con mayor intensidad.

Bauman, Zygmunt. Trabajo, consumismo y nuevos pobres. Barcelona : Editorial Gedisa, 1999.