Archivo de la categoría: Arte

Taller de escritura Creativa

Realicé el taller en tres módulos distintos del C.P. Brians 2, con una participación total de 30 internos, de los cuales terminaron el proceso la mitad.

El taller consistía en la autoedición de un poemario cuyo proceso fue:

  • generar material a través de la reflexión sobre el propio cuerpo y cómo las emociones se proyectan en él.
  • realización de ejercicios para componer poemas con el material ya referido.
  • compilación y corrección de 6 de los poemas.
  • autoedición de un poemario en formato de octavilla, decoración y cosido del mismo.

En la primera sesión, con el fin de producir material, propuse escoger cinco partes del propio cuerpo y explicar las razones de esta decisión. En mi diario escribí:

Sessió 1: MR10

Han vingut 5 persones. He proposat fer l’exercici de pensar en el cos com a font de material per escriure. Els ha semblat una mica estrany però han accedit. Han fet un treball personal d’escriure 5 parts del propi cos relacionant-les amb sentiments, pensaments  i usos. Hi ha hagut bon ambient. Entre ells es porten bé i es respecten. Han parlat de factors estètics, d’alimentació, salut-malaltia, inclús un ha narrat que no li agradava la seva alçada i ha argumentat que sempre de petit es ficaven amb ell per això. Es va haver de fer rebel per a defensar-se i aquesta actitud, diu que l’ha dut on és. Ha sortit el tema de l’ús intensiu del cos i del cos com a receptor de sensacions. Temes d’estètica associades a com et mous per la vida… tot ha estat relaxat i crec que no els ha costat parlar d’ells mateixos. Els que s’han mantingut més callats han escrit bastant, i s’han quedat amb els seus fulls (els altres 3 me’ls han donat per guardar).

Els he explicat què són els recursos estilístics i els he presentat la comparació, la metàfora i l’al·legoria. Els he convidat a que reflexionin entorn al material treballat durant aquest dies. M’han demanat  mes recursos tan d’estil com de lèxic. També llegir coses que els sorprengui.

M’he sentit còmode, crec que ells també. Un d’ells m’ha dit que li ha agradat la classe i que li sembla misteriosa, que ja té ganes de veure’n els resultats.

En la segunda sesión propuse continuar indagando sobre temas de corporalidad. Las actividades fueron:

1. Cuerpo-espejo:

– temática: el cuerpo y las emociones. Se reflexiona sobre las emociones, actitudes y sentimientos y como éstas se instalan en nuestro cuerpo.

– se pide que cada participante dibuje el contorno de un cuerpo.

– por turnos se van diciendo emociones, que se escriben junto a la zona del dibujo en que cada uno percibe esa sensación.

-a medida que se citan dichas emociones se habla conjuntamente sobre ellas y en las repercusiones que tienen en la vida de cada uno.

– se compara el dibujo con las 5 partes que se escogieron en la sesión anterior, relacionando las palabras con éstas y a las que no tuvieran sentimiento asociado se le añadiría uno.

2. Se seguirá trabajando la metáfora. Para ello se usarán las emociones citadas y se compararan con elementos de la naturaleza.

cossos copy

Dibujos realizados en la segunda sesión.

La tercera sesión se dedicó a evocar recuerdos basados en aspectos sensoriales, centrados en los sentidos y la corporalidad.

Después de estas tres sesiones, se pasó al trabajo compositivo en el que, aparte de explicar diferentes tropos, facilité varios ejercicios compositivos tales como el acróstico y el caligrama. Tras varias sesiones en que probamos diferentes tipos de estrofas y rimas, cada participante compuso unos 10 poemas de los que seleccionó 6 para la edición final.

cuadernillo2

Ejemplos de acróstico y caligrama.

Las últimas sesiones fueron para auto-editar un cuadernillo en octavilla, de fácil reproducción mediante fotocopiado. Invirtieron mucho tiempo en decorar y reescribir los textos. También en hacer la tapa, el prefacio y la contraportada por lo que quedó muy poco tiempo para el cosido de los cuadernillos. Los últimos días fueron bastante estresantes, ya que a la finalización del taller se sumaba la despedida y el cierre de nuestra relación. Cortar el vínculo, gestionar las emociones fue complicado pero simbólicamente, el regalarnos mutuamente los poemarios selló la etapa de forma positiva y creativa.

cuadernillo1comp copy

Cuadernillo sin coser.

Núria Güell

La Núria Güell es va llicenciar en Belles Arts per la UB, i va continuar els seus estudis en la Càtedra d’Art de Conducta a L’Havana (Cuba). Ha participat a diverses bienals com les de La Habana (2009), Pontevedra (2010) i Liverpool (2011).

La seva obra s’ha mostrat a museus i galeries de Barcelona, La Haya, Madrid, París, Nova York, Miami, Formigine, Londres i La Habana, així com  en diversos centres socials auto-gestionats.

El projecte que aquí presentem es diu

Aplicación Legal Desplazada#3: FIES. 

En un primer moment, el que ens va interessar d’aquest procés creatiu va ser el treball directe que fa sobre la transgressió de la legalitat per part del poder.

Aquesta transgressió es manifesta d’una banda perque en el cas dels FIES no s’apliquen les normatives que defensen els drets de les persones preses, i per tant són anticonstitucionals (com el cas de la dispersió territorial).

D’altra banda, la pròpia execució d’alguns dels articles que conformen el règim FIES es considera Tortura Blanca i ha estat denunciat per nombrosos organismes internacionals. La Tortura Blanca es basa en tècniques subtils, enfocades a atacar les resistències psicològiques i que no deixen marques físiques. Algunes actuen sobre el cos (privació sensorial, alteració dels cicles de son…) i d’altres son purament psicològiques (simulacions d’agressions, allunyament dels familiars…). Aquestes tècniques s’han desenvolupat sobretot a occident on s’intenta mantenir la imatge d’ “Estat de Dret”, ja que son tortures més difícils de demostrar.

Una altra característica que ens sembla remarcable de l’obra és com interfereix en la distinció  dins/fora. En aquest cas, la Núria no ha entrat mai a una institució penitenciària, però amb el seu procés creatiu ha aconseguit traspassar totes les barreres físiques, administratives i simbòliques. De fet ha arribat des del punt més aïllat i invisibilitzat  de la presó, fins a la segona residència del Ministre de Justícia,  que és un espai privat i “amagat” al comú de la societat. Aquest trànsit epistolar apropa els dos extrems subvertint la distinció entre el dins i el fora. Amb aquest moviment es desplacen les relacions de poder establertes, ja que les instàncies, denúncies i peticions dels interns se salten tot el tràmit burocràtic, tot el sistema administratiu que desatén les seves demandes, per a arribar a mans del responsable polític que  ha legalitzat el règim FIES després de que fos declarat “nul de ple dret” pel Tribunal Suprem. Amb la seva acció, a més, interpela als responsables polítics i els mitjans de comunicación oficials i els demana responsabilitat fent-los partíceps de l’acció artística.

En quant el medi de l’escriptura, ens fa pensar en les poesies escrites pels presos de Guantànamo. Aquestes poesíes, que eren censurades per la institució, aconseguien també creuar els murs i constituïen tant un instrument de resistència a nivell personal com un mecanisme amb el que restablir la connexió amb la societat.

En la meva pràctica, duent a terme un taller d’escriptura creativa en un centre penitenciari, un dels participants em va comentar que des que es va iniciar el taller també havia reiniciat el contacte per correu amb els seus familiars i amics del carrer. D’alguna forma, el procés creatiu l’havia empès a restablir la comunicació amb els de fora (que deia que feia temps que s’havia trencat) i alhora, com ell mateix comenta en el seu recull de poemes, l’havia ajudat a aflorar els seus sentiments i pensaments. També va fer servir aquest recull per escriure un prefaci titulat “A la atención de su Ilustrísima señoría”, on critica el sistema de lleis que condemna els pobres i protegeix els rics.

Tornant al treball de la Núria i lligant amb els temes de resistència simbòlica, pensem  que aquest procés artístic dota les persones en règim FIES, d’un mecanisme personal de resistència i de reclamació dels propis drets.

A la vegada té efectes sobre el conjunt de la societat perquè denuncia i visibilitza les fissures de l’estat de dret.

Podeu trobar  més informació de l'”APL#3: FIES”, al web del projecte:

http://www.nuriaguell.net/

http://www.acvic.org/fies/